Pràctiques a l'empresa a Estocolm


Sònia Serra, alumna de 4rt dels Ensenyaments Artístics Superiors en Disseny Gràfic 

 
Van ser 6 mesos de recerca perseverant, el no era l’única esperança per continuar buscant aquell desig. Just acabant el primer semestre del 2015 vaig decidir fer les pràctiques a l’estranger i emprendre un camí més com- plexe però alhora més satisfactori. 
No és fàcil trobar un bon estudi de disseny per fer les pràctiques a fora sense cap contacte o persona coneguda que et pugui connectar fàcilment. Un de cada deu estudis et contestava amb el "no, molta sort amb la teva cerca". Fins que un dia, concretament al setembre, vaig rebre el tan esperat sí. Només cal ser positiu i no rendir-te, sobretot creure que ho trobaràs. 
Spektra és el nom (www.spektradesign.se): un estudi de disseny gràfic situat a Estocolm, ciutat a la que volia anar des del principi. Està a la zona de Sofo, al barri de Södermalm, el barri més bohemi i alternatiu d’Estocolm. Sofo és un lloc farcit d’estudis de disseny, arquitectura, fotografia i botigues de tota mena, a part de restaurants i bars que s’expandeixen arreu de la ciutat.

L’11 de gener del 2016 va ser el primer dia de les pràctiques. Només sabia que havia de ser a les 9 del matí a l’estudi perquè cada dilluns fan un esmorzar conjunt, planifiquen i discuteixen els projectes que a cadascú li pertoca durant la setmana. Són pocs treballadors, 8 en concret; per sort em van fer sentir com una més. Em van donar un ordinador amb dues pantalles i la meva primera tasca. I així, de mica en mica, em vaig anar adaptant a l’entorn com podia i intentant captar el màxim possible.
La seva principal eina és l’Indesign i la majoria de projectes són de disseny editorial, revistes culturals, petites revistes o díptics, pòsters, publicitat, disseny web i de tant en tant algun logotip. Treballen per importants revistes culturals i fins i tot pots trobar els seus anuncis penjats per la ciutat. 
Cada treballador el seu projecte i de tant en tant col·labora amb altres treballadors o simplement demana la seva opinió. Hi ha dues sales amb els ordinadors i dos grans finestrals que aporten una gran llum a l’estudi. Posen música de fons mentre treballen i s’aixequen a fer cafès o caputxinos a la cafetera professional que tenen a la cuina comuna. Es respira tranquil·litat i no massa estrès, o almenys el dissimulen molt bé, perquè de feina no els n’hi falta pas.
En principi es treballen 8 hores, però això només és un número, pots venir tard i marxar tard, venir d’hora i marxar d’hora, o venir tard i marxar d’hora. Simplement has de complir amb el teu projecte i fer-lo el millor possible. El cap és un infiltrat més entre els altres treballadors, l’única diferència és que organitza qui farà cada projecte i és el que més reunions i contacte amb els clients. Per mi va ser complicat saber qui manava, però al cap d’uns dies vaig esbrinar que hi havia dos caps que repartien la feina, i eren principalment amb qui tenia més contacte i confiança. La jerarquia és mínima, un aspecte positiu del mètode de treball a Suècia. 
L’únic inconvenient de l’estada és l’idioma, tot i que solen parlar sempre suec, no tenen cap problema en parlar anglès quan jo estic a davant, per sort és com la seva segona llengua. Simplement jo l’havia de millorar, però amb la pràctica tot s’arregla. El més incòmode per mi era no poder expressar-me o xerrar com ho faria a casa, per això necessites 3 mesos d’estada com a mínim. 
Els suecs són coneguts per ser els més oberts d’Escandinàvia, no puc imaginar com deuen ser els Noruecs i els Finlandesos llavors. El que que són és amables però alhora estranys (alguns), ja no em sorprèn trobar-me a alguns tocats de l’ala pel carrer, o bicicletes al riu gelat o ampolles de cava per terra com a part de la decoració urbana. Tot i això, són força curosos amb l’aspecte i l’estètica, cosa que fa que la ciutat sigui tan maca.
He après bastant com és el procés per desenvolupar un projecte: per exemple em van encarregar que maquetés una petita revista per a una conferència internacional sobre l’energia eòlica en climes freds. Vaig haver de maquetar i corregir i corregir fins a entregar-ho perfecte a impremta. També em donaven tasques senzilles, com recerca de fotografies o fer alguna edició d’aquestes. Altres projectes importants: com dissenyar la imatge d’un projecte, maquetar díptics i fins i tot participar en la portada d’un llibre. Sempre disponible a petites ajudes que els treballadors necessitessin.

Solen entregar les feines sempre a temps. No els he vist pas estressats perquè no arriben a la data, em sorprèn la calma que es respira. Es fa mode treballar així.

És difícil estar a l’estranger i fer només les pràctiques, tota sola a l’hivern escandinau, on tothom està un pèl “depressiu”. Gairebé només estic amb els companys de feina. Amb ells no fas gran amistat: la majoria són d’una edat més avançada que tu i ja estan lligats amb la família. Però a tot se li pot esprémer el cantó positiu: aprens a estar sol i espavilar- te, a moure’t per llocs desconeguts, perdre’t i simplement conèixer. No diguis mai no a una experiència, si és nova millor. Allò que et fa més por ho has de fer, sempre hi ha coses a aprendre i descobrir. 

Sònia Serra